Als 34 anys vaig decidir de fer un canvi a la meva vida professional i, després de donar-li moltes voltes recercant a què em podia dedicar, vaig optar per estudiar Auxiliar d'infermeria. Em vaig informar de les escoles on podia preparar-me; n'hi havia moltes, algunes eren simples cursos sense titulació oficial; la que més confiança em va donar va ser l'Escola López Vicuña, així que em viag matricular en ella.
La veritat és que va ser una bona elecció i alhora molt dura, ja que a més d'estudiar tenia 2 fills petits. Vaig tenir el suport de totes les professores que, fins i tot, em van animar per a que, acabat el curs, fes un altre de Grau Superior.
En cap moment em vaig sentir com una més a una aula plena d'alumnes, allí cada alumne era únic i especial, cada qual tenia unes necessitats que les professores sabien cobrir perfectament. Era com una família i 14 anys després ho segueix sent. Em van ensenyar que, amb esforç, es podia arribar on es vulgués.
En acabar el curs i entrar al món laboral em vaig adonar realment com estava de ben preparada, molt bé preparada! I això em va ajudar per ascendre a la meva feina ja que, des del primer dia, sabia perfectament tant la terminologia com la forma d'actuació.
Vaig acabar el curs i als 3 mesos vaig començar a treballar a una clínica com a auxiliar i als 2 anys em van ascendre a coordinadora. Hem tingut a la nostra clínica molts alumnes d'aquesta escola fent pràctiques amb nosaltres i he de dir que em sorprenia tot el que arribaven a saber; fins i tot hem contractat alguns per treballar amb nosaltres un cop van acabar els seus estudis.
Actualment segueixo tenint molt bona relació amb les professores i les germanes de l'escola, fins i tots, des de fa anys, imparteixo seminaris teòrics i pràctics als alumnes.
Moltes gràcies per la vostra excel·lent formació i per fer de nosaltres uns bons professionals. |
.jpg)
.jpg)