Quan vaig arribar al López Vicuña, venia una mica desconcertat ja que per mi era la primera vegada que entrava a formar part d’un centre com aquest, concertat i religiós. Per mi va ser tot una sorpresa perquè des d’un bon principi, vaig notar una sensació diferent.
El meu pas ha estat fugaç i només durant un any, però puc dir que serà un any que m’ha marcat i que difícilment podré oblidar.
Crec que cal destacar la major virtut del centre, i és que et trobes com a la teva pròpia casa. Des del primer dia trobes una proximitat i una confiança que no és pròpia de tots els centres educatius. El pas pel centre López Vicuña m’ha aportat un creixement personal que no m’esperava pas. El tracte personal és digne d’admirar ja que en cap moment ets tractat com un alumne, sinó com una persona més, i és aquest apropament i aquesta confiança que t’aporten els professor (professors que van molt més enllà de professors i que s’arriben a convertir en autèntics companys) el que t’ajuda i fa que el teu desenvolupament personal, creixi d’una manera essencial.
Puc afirmar que el meu pas pel centre m’ha fet trobar una manera diferent d’entendre la vida, i en aquest aspecte, em trobo molt influenciat pels voluntariats que les RMI t’ofereixen la possibilitat de fer. Un voluntariat que, sense cap mena de dubte, puc afirmar que a dia d’avui és la millor experiència de la meva vida, des del moment que vaig tenir l’oportunitat de fer-ho, tot el que m’envolta ho veig d’una manera totalment diferent.
És per tot això i més que tornar al centre López Vicuña a veure els antic companys (professors), és com tornar a casa i veure com ets rebut amb els braços ben oberts i disposats a donar-te un cop de mà en allò que faci falta.
Puc dir llavors, que jo no he passat pel López Vicuña, ells estan i estaran amb mi per sempre. Gràcies per tot !! |
.jpg)
.jpg)