Bernat Sans, un jove amb tetraplègia que treballa com a integrador social.
Els alumnes del Cicle d’Atenció a les persones en situació de dependència van rebre a l’escola la visita d’en Bernat Sans, un noi de 32 anys que en fa 8 anys va tenir un accident escalant i va quedar amb tetraplegia, va estudiar Integració social i ara està treballant d’integrador social. Un exemple de superació que els alumnes varen conèixer i entrevistar.
Vaig necessitar 2 o 3 anys per poder aprendre d’aquesta situació. Tenim creences limitadores.
L’entorn, la família i els amics de tota la vida, em va ajudar agafar confiança en mi mateix i en els demés. Creien en ell i el van ajudar a creure en ell. També em va ajudar pensar en les coses que podia fer i no en les que no podia fer. Sentir-me útil i deixar de ser una llastra i sortir de casa. Aprendre a confiar amb els altres, aprendre a demanar, és un treball personal que costa però s’ha de fer.
La necessitat de prendre l’aire i de connectar amb el món exterior. Voler fer la meva vida i que la família també pogués fer la seva. Tornar a passar estones amb els amics de tota la vida i fer la meva vida. Vaig aprendre a demanar favors a la gent desconeguda per poder tenir més independència respecte als amics i la família.
“Quan estàs més segur, desapareix la dependència i ets capaç de demanar ajuda, i demanar ajuda t’ajuda a estar més segur.”
Per humanitzar, sóc més útil ara que quan podia caminar. No m’agrada donar una imatge de víctima i a la vegada transmetre una sèrie de valors per els joves com:
Amb els alumnes què treballo:
Durant el temps que vaig estar a la GUTMAN vaig tenir contacte amb persones similars a la meva situació, però un cop vaig sortir del centre no vaig tornar a tenir contacte amb cap d’ells.
Vaig tenir una relació desprès de l’accident amb una noia i ara estic “coneixent” una altre noia.
Vaig tardar 3 anys a poder fer el meu primer viatge, a Tarragona que va durar 12 hores, a partir d’aquest viatge vaig poder llençar-me i realitzar altres viatges. L’últim viatge va ser a Tenerife. Em va permetre trencar les barreres emocionals i negatives.
L’emocional i personal.
Vaig estar 6 mesos a la GUTMAN i després 8 mesos amb una úlcera de pressió, va ser el pitjor moment , vaig estudiar i ara treballo. Sentir-me útil , fer activitats, fer fer……
Quan nos surts perds moltes sensacions,quan tornes a sortir et fixes en coses que abans eren insignificants i ara passen a ser importants. Valores altres aspectes i detalls que ni m’hi fixava.
Respectar el temps de dol i elaborar-lo tot per arribar a viure acceptant la nova realitat i no viure resignat. Hi ha un món d’oportunitats i coses per fer!
Veus un paradigma diferent en tots els aspectes, canvies el focus del pensament.
«El procés d’acceptació no s’acaba fins que no toques fons i comences a sortir del pou.”
Els alumnes del cicle d’atenció a les persones en situació de dependència, que van tenir el privilegi d’escoltar el testimoni del Bernat, destaquen la seva disposició i sinceritat en respondre les preguntes que espontàniament li feien. També valoren el seu sentit del ‘humor i la fortalesa i valentia amb que encara totes i cadascuna de les circumstàncies que li va deparant la vida.Tota una lliçó que de ben segur no oblidaran.
Al centre d’estudis Lopez Vicuña tenim un gran ventall de possibilitats formatives perquè aconsegueixis els teus objectius professionals. Volem formar als futurs professionals que mou mouràn el món, i volem que ho facin al nostre centre.
Fes una ullada a la nostre oferta formativa: